Scratch és un programa gràfic en el qual podem imaginar, programar i compartir projectes. Aquest programa esdevé un mitjà per a que els nens puguin expressar les seves idees de forma creativa. Mitjançant l'animació de personatges o coses, aquesta animació ve donada per unes ordres prèvies que hem d'imposar.
Aqui hi ha la direcció del meu petit projecte de Scratch:
Ara us adjunto un vídeo perquè us feu una idea del funcionament del Scratch:
REFLEXIÓ: Crec que el Scratch és un mol bon programa per motivar als alumnes a construir el seu propi aprenentatge. Aquest programa és molt creatiu i la seva metodologia permet d'una forma fàcil que els alumnes plantegin un problema i busquin les possibles respostes, això es relaciona a la perfecció amb la pedagogia constructivista.
Cmap Tools: és un programa que serveix per a crear mapes conceptuals. Ens permet tant el treball local individual com el treball des d'internet per a facilitar-nos les tasques grupals o col·laboratives. Aquesta eina permet ordenar el nostre coneixement d'una manera visual i ràpida.
A GITIC vam elaborar un mapa sobre els continguts treballats al llarg del semestre:
Per saber-ne més sobre el funcionament del Cmap Tools aqui us adjunto un vídeo:
REFLEXIÓ:
Penso que la construcció de mapes conceptuals ajuda a ordenar-nos el cap i a classificar continguts, per tant, aquesta forma de construïr coneixement esdevé com un aprenentatge significatiu, ja que, els continguts queden ben assolits i acomodats a la nostra ment. Penso que és important que ensenyem als nostres alumnes a fer servir aquesta mena d'eines, ja que, els podem facilitar la vida diària i alhora fer que siguin els protagonistres del seu propi aprenentatge.
Per a fer la cloenda de les entrades de COED he pensat que seria bó fer un petit índex de les entrades qe he fet, són aquestes:
La competència comunicativa dels mestres i dels alumnes d'educació primària.
Com parlar bé en públic.
Treballem la descripció de manera original.
Educar en la comunicació audiovisual.
La diferència entre el codi oral i el codi escrit.
Fer aquest bloc, anomenat dossier d'aprenentatge, m'ha servit per a fer una síntesi dels continguts més importants treballats a classe i també per a relacionar la teoria amb la pràctica. Per mi, fer les entrades ha sigut una manera d'estudiar i d'ordenar el meu cap. He dedicat moltes hores de treball però han sigut del tot profitoses.
A classe, a banda de continguts teòrics he après moltíssimes coses interessants. No vull fer la pilota però penso que l'Imma és una gran mestra i en un futur, quan jo ho sigui, m'agradaria utilitzar una de les seves tècniques.
Cada dia a classe només d'arribar ens llegia un poema i com si fes màgia tota la classe es quedava en silenci i reflexionant. Crec que aquesta és una tècnica que utilitzaré i ja he demanat el llibre: Poesies amb suc als reis d'orient.
Finalment, dir que m'ho he passat molt bé a les classes de COED i he après moltes coses, entre elles, a fer bones exposicons orals i a millorar les meves competències comunicatives.
Finalitzades totes les entrades de COED només cal desitjar-vos un bon Any Nou 2012 que estigui plé d'alegries!!
El prezi és un programa que permet fer presentacions on-line. La presentació no està dividida per diapositives sinó que funciona a partir d'uns plans o marcs numerats els quals a través d'un zoom ens son presentats. Aquest programa ens permet incerir imatges i vídeos i finalment, podem editar un prezi en grup.
Aqui us adjunto l'exemple d'un prezi que vaig elaborar junt amb el meu grup de treball:
REFLEXIÓ:
El prezi és un programa que jo no coneixeia i tant de bo me l'haguèssin enseyat a utilitzar a l'escola. Durant aquest semestre m'ha servit molt per a fer presentacions orals tant a nivell individual com grupal, ja que, el prezi té la possibilitat de ser editat en grup. M'agrada molt aquest programa i l'utilitzo molt i quan sigui mestra segur que li treuré molt de profit, ja que, és molt interessant per fer presentacions i és una tècnica per a tenir als nens concentrats i motivats.
Vam dedicar una sesió de GITIC a aprendre a utilitzar eines per a l'edició multimèdia, en primer lloc, vam obrir una conta a YouTube i vam aprendre a baixar-nos cançons a partir del YouTube mp3 converter, vam seleccionar una canço que ens agradés i la vam descarregar a l'ordinador, aquesta pàgina web per a baixar cançons és molt fàcil d'utilitzar, ja que, només fa falta agafar el link de la cançó de youtube que t'agrada, enganxar-lo i finalment descarregar-la.
Aqui us deso un exemple de com vaig descarregar-me una canço:
Bé, un cop descarregada la cançó vam aprendre a utilitzar l'Audacity, aquest és un programa que ens permet grabar i editar sons.
És un programa fàcil d'utilitzar i que va molt bé alhora de retocar cançons o tallar-les per poder-les adjuntar en un vídeo. Un cop vam haver experminetat amb l'audacity vam aprendre a utilitzar elwindows movie maker.
Amb unes imatges de l'ordinador i la canço amb la que havíem experimentat amb l'Audacity vam elaborar un vídeo, aqui us mostro una imatge del Windows movie maker metre elaborava el vídeo:
REFLEXIÓ: Aquestes eines m'han servit molt, sobretot el youtube mp3 converter, ja que, sempre em baixo les cançons que m'agraden desde allà. Com a futurs mestres hem de dominar l'ús d'aquests programes, ja que, a partir d'ells podem instruïr de manera més fàcil continguts, m'ha agradat molt descobrir i aprendre a utilitzar aquestes eines i em faciliten moltes tasques, sobretot alhora d'entregar treballs, en concret, presentacions per a fer a classe.
Mister Wong és una pàgina web de marcadors socials on podem guardar les nostres pàgines web preferides al "núvol", és a dir, a la xarxa. També podem categoritzar els nostres marcadors etiquetant-los i compartint-los amb altres usuaris. Això ens permet trobar pàgines web molt interessants i compartir les que nosaltres creiem que ho són.
Aquest és el meu perfil de Mister Wong on hi tinc guardaes les meves adreces web preferides i els meus bookmarklets:
REFLEXIÓ: Al principi no entenia que gaire bé el funcionament de Mister Wong fins que un dia a classe vam haver de guardar unes pàgines web que ens interessàven per a fer un treball i les havíem de compartir amb els membres del nostre grup de treball, aleshores vaig comprobar totes les avantatges de Mister Wong i penso que és una eina molt útil alhora de seleccionar informació per a fer treballs. Us animo a utilitzar-lo! D'aquesta manera contribuïm en la web 2.0!
El twitter és una xarxa social que es basa en el microblogging, és a dir, mitjançant un tweet, que significa piulada en català, en com a màxim 140 caràcters hem d'explicar algun fet de l'actualitat o quelcom que ens sembli interessant. En un tweet podem "etiquetar" als nostres amics del twitter i fer-nos seguidors entre nosaltres, també és interessant perquè podem retwitejar el que ha dit un altra persona i també twitejar una notícia, fotografía o algun article que ens ha semblat interessant. Twiter esdevé una eina molt interessant si tenim quelcom que dir a tot el món. Aquesta xarxa és utilitzada per molts famosos.
Aqui us mostro una imatge del meu perfil de twitter:
En el twitter també podem fer servir els anomentas Hashtags (#) que són paraules o petites frases que fan referència a algún tema, per exemple el hashtag que fem servir per unificar tots els blocs de GITIC és aquest: #GITICM11
REFLEXIÓ Penso que twitter cada dia esdevé una eina més popular, al telenotícies i a molts programes de televisió utilitzen el twiter com a eina per connectar i interactuar amb els espectadors. Per exemple, al programa El Hormiguero de cuatro cada dia s'inventen un Hashtag i pots enviar un twit i el llegeixen a plató. Penso que és una forma molt interessant de ser tots partíceps en la construcció de coneixement, m'agrada molt el twitter!
Per a organitzar tots els tweets hem participat en la comunitat TWUBS a partir dels nostres hashtags, així tots podíem veure els twits al voltant d'un mateix hashtag com per exemple: #GITICM11 o #COEDM11.
Vam dedicar una sessió de COED per a estudiar les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Ho vam fer a través de la lectura del fragment d'un llibre : CASSANY,D. (1978). Descriure escriure Barcelona:Ed Empúries(pàgines 29-44) .
La comparació entre el codi oral i el codi escrit es pot fer desde dos punts de vista, he elaborat uns quadres visuals per facilitar la comprensió:
CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS: Comparem les situacions de comunicació oral i escrita.
CODI ORAL
CODI ESCRIT
Canal AUDITIU
Canal VISUAL
El receptor percep SUCCESIVAMENT els diversos signes del text.
El receptor percep SIMULTÀNIAMENT els signes del text.
Comunicació ESPONTÀNIA (podem rectificar però no esborrar).
Comunicació ELABORADA (podem corregir i refer el text)
Comunicació IMMEDIATA i EFÍMERA.
Comunicació DIFERIDA en el temps i en l’espai i DURADORA.
Ús de molts CODIS NO VERBALS.
65% importància, en la transmissió de informació, codis no verbals respecte 35% codis verbals.
Ús de pocs codis no verbals, simplement la textura del suport, la disposició del text en l’espai, etc...
INTERACCIÓ entre subjectes.
NO INTERACCIÓ.
Importància CONTEXT EXTRALINGÜÍSTIC.
CONTEXT POC IMPORTANT. “l’autor crea el context a mesura que escriu el text” (Byrne, 1979)
CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS: Comparem les característiques gramaticals dels textos i els escrits, fan referència al missatge (text) en la comunicació.
Diferències respecte les propietats textuals:
CODI ORAL
CODI ESCRIT
ADEQUACIÓ
Ús freqüent de varietats dialectals que marquen la procedència de l’emissor.
Grau de formalitat baix, subjectivitat.
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor , ús del gènere estàndard.
Grau de formalitat alt, objectivitat.
COHERÈNCIA
Selecció poc rigorosa de la informació, estructura del text oberta (permet interacció).
Selecció molt precisa de la informació, estructura del text tancada i estereotipada.
COHESIÓ
Ús d’elements paralingüístics i dels codis no verbals i pocs elements gramatical: Ús sobretot de pauses i entonacions.
Ús freqüent de referències exofòriques: referides al context (tu, jo, allò...)
Ús d’elements gramaticals (signes de puntuació, sinònims, etc...) i pocs elements paralingüístics. Ús freqüent de referències endofòriques: referides al mateix text (ell, aquell,meu...)
Diferències respecte els aspectes gramaticals:
CODI ORAL
CODI ESCRIT
FONOLOGIA I GRAFIA
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, etc..
Gairebé no incorpora cap d’aquestes formes.
MORFOLOGIA
Ús de solucions poc formals: relatius simples (que), formes verbals simples, etc...
Ús de solucions formals: relatiu compost (el qual), formes verbals formals, etc...
SINTAXI
Construccions sintàctiques simples (oracions simples i breus).
Ús d’anacoluts i frases inacabades. Ordre variable dels elements de la oració i el·lipsis.
Lèxic NO marcat formalment, repetició lèxica, mots jòquer, mots crossa, ús: d’onomatopeies, frases fetes i refranys. Informalitat.
Lèxic marcat formalment, alta freqüència de mots específics, ús de sinònims per evitar les repeticions. Formalitat.
CONCLUSIONS
- Actualment, amb el gran desenvolupament tecnològic, el codi oral i l'escrit s'han equiparat, per tant, no existeixen situacions de comunicació exclusives en els respectius codis.
- Verba volant scripta manent: Les paraules se les emporta el vent, en canvi els escrits romanen en el temps.
- El codi oral i l'escrit mantenen característiques substancialment diferents i hem de dominar cada codi en el seu context.
COM TREBALLAREM AQUESTS DOS CODIS A L'ESCOLA?
Treballarem els dos canals amb igual importància, hem d'aprofitar la bona relació entre aquests dos codis i treballar-los de manera interdisciplinar.
REFLEXIÓ
Com ja he dit abans penso que és molt important treballar els dos codis, tant l'oral com l'escrit, per igual i donar-los la mateixa importància. A l'escla, normalment treballem més l'escrit i a l'oral li donem poca importància però és primordial aprendre a parlar bé i penso que s'hauria d'avaluar a l'igual que la comunicació a nivell escrit.
APROFUNDIMENT
He pensat que una manera de practicar la comunicació oral dels nens, a part de fer-los realitzar exposicions orals seria apostar pel desenvolupament del pensament divergent, és a dir, partint del punt en que l'alumne és actiu i constructor del seu propi aprenentatge, hem de deixar participar als alumnes a la classe. El pensament divergent consisteix en que l'alumne pensi diverses respostes a una pregunta. D'aquesta manera tots els alumnes poden participar i iniciem un debat oral a la classe i els mestres hem de fer de moderadors i corregir les errades i reforçar positivament les bones aportacions.
He trobat una vinyeta de Tonucci en la qual uns nens fan aportacions a classe i la mestra dirigeix el debat cap on ella vol i talla les ales de la imaginació d'aquests alumnes, és a dir, no potencia el seu pensament diveregnt o lateral, l'activitat que ha proposat aquesta mestra ben dirigida pot ser una manera de practicar el codi oral d'una manera original i entretinguda i si alhora fem que els alumnes redactin la història treballem també el codi escrit.
Finalment, m'agradaria acabar mostrant-vos un vídeo que amplia aquesta proposta que he fet per a potenciar el pensament lateral dels alumnes.
Guillermo Orozco, professor i investigador del Departament d'estudis de Comunicació social de la
Universitat de Guadalajara (Mèxic).
Aquest vídeo tracta sobre l'entrevista feta al Dr. Guillermo Orozco qui ens proposa una reflexió pedagògica sobre la comunicació audiovisual a l'era d'internet. La comunitat educativa ha d'educar en les noves tecnologies, cada mitjà audiovisual té un codi i cal que preparem als nostres alumnes i a la societat en general per a saber ser audiència i poder ser crítics envers els mitjans de la nova era digital.
Per poder accedir a internet necessitem uns coneixements mínims de software i de la dinàmica d'un ordinador però la televisió i les imatges són un tipus de "codi universal", és a dir, les veiem a simple vista. Per aquest motiu ens hem d'entrenar per a ser audiència, hem d'aprendre a desxifrar el codi de cada pantalla.
Els joves consumeixen i interactuen amb les pantalles i nosaltres a nivell escolar i familiar assolim la responsabilitat d'educar-los. Per fer això possible cal un treball conjunt entre família i escola, hem d'alfabetitzar en aquest nou codi. Aquesta alfabetització la durem a terme mitjançant l'educació en Mitjans, és a dir, hem de fer possible que les escoles es dotin d'instruments i noves tecnologies accessibles a tothom i a partir d'aqui, buscar una perspectiva pedagògica en la qual no només utilitzem els mitjans audiovisuals per a complementar els llibres o els apunts, sinó que eduquem a partir dels mitjans audiovisuals, per exemple, que aprenguem el creixement de les plantes a partir d'un video que ens mostri una seqüència d'imatges on poguem comprobar en primera persona que si reguem una planta creix.
No ens podem tornar resistents al canvi, hem d'habituar-nos a la realitat, és a dir, prendre consciència d'aquest nou codi, acceptar-lo i aprendre a educar als alumnes que són audiència activa. Hem d'aprendre a construir coneixement a partir del llenguatge audiovisual.
APROFUNDIMENT:
He pensat que una manera d'educar en aquest nou codi podria ser l'anàlisi d'anuncis publicitaris de la televisió. La televisió és un mitjà audiovisual el qual és "consumit" per la majoria de nens, aquests es converteixen en audiència i han de saber ser crítics davant allò que sel's hi presenta. Els hem d'educar per exemple, en saber detectar la publicitat subliminal de molts dels anuncis actuals.
Una activitat que ens va proposar l'Imma va ser l'anàlisi d'aquest anunci:
En aquest anunci sen's presenta un monstre extrany que s'anomena Brother (que significa germà en anglès), és un membre més d'aquesta família. El que em crida l'atenció d'aquest anunci és que està anunciant un cotxe, el Seat Altea XL, i el cotxe no apareix fins al final de l'anunci. Un element que cal destacar és la música, penso que és molt acertada ja que va "in crescendo" a mesura que el Brother va creixent. Un altre element que cal esmentar és la comparació que es fa dels nens amb un monstre, es planteja que quant més amor els hi donem més creixen a l'igual que el Brother, aleshores això ens pot fer pensar que els nens són com petits monstres que van creixent i creixent. M'agrada molt d'aquest anunci el lema de "la família al poder" i fa referència a la clau de l'espot, en sí no sen's mostren les qualitats del cotxe sinó la seva característica primordial que és L'ESPAI, les famílies a mesura que van creixent necessiten cotxes més grans i amb més espai per portar objectes i aquest problema de l'espai ens el soluciona el nou Seat. També cal destacar l'emotivitat i el dramatisme de l'anunci que fan que li agafem carinyo al Brother. A mi aquest cotxe no m'agrada però si el Brother estigués inclòs en la compra del cotxe pensaria en comprar-lo. Penso que és un anunci que s'enganxa i que ens permet imaginar interpretacions diferents.
REFLEXIÓ:
Tal i com diu Guillermo Orozco penso que és molt important que eduquem als nostres alumnes en les noves tecnologies. L'universitat ha de ser un espai on ens enriquim de coneixements, jo al principi era més tradicional i pensava que portar els ordinadors a l'esola era un error, havent estudiat el tema he adquirit una visió nova que no tenia abans d'haver entrat a Blanquerna. Ara penso que és molt important que dotem les escoles amb ordinadors i que portem el món exterior a dins de l'escola perquè si no eduquem als nens en aquests nous mitjans audiovisuals en faran un mal ús. Penso que tot lo proposat en aquesta entrada es resumeix en una frase "EL SABER ENS FA LLIURES" si enseyem totes les possibilitats del món audiovisual als nostres alumnes estaran informats i seran lliures de fer-ne un bon ús, o no, per això és imprescincible la nostra tasca com a mestres, hem d'educar pel futur.
COMPLEMENTACIÓ:
Un anunci que em fa pensar molt és aquest, penso que està molt ben elaborat i el missatge que ens mostra és clar.
LaDESCRIPCIÓ és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
A l'assignatura de COED hem treballat la descripció a partir de diferents registres. Ha sigut una manera entretinguda i original de analitzar el gènere descriptiu, a continuació us mostraré com ho vam fer:
En primer lloc, a partir de l'audició d'unes CANÇONS amb el suport de la lletra d'aquestes, vem descriure a una sèrie de personatges i sentiments:
El gripau blau babau: vam descriure'l com a cregut, orgullós, egoista, materialista, individualista, etc... A partir d'aqui vem extreure'n la moralitat, és a dir, que aquest gripau per ser tant cregut es queda sol perquè nungú no vol estar al seu costat.
Lila: vam descriure a la Lila com una noia amb molta personalitat, lliure, gens materialitsa, que aprofita el moment, fantasiosa i fràgil.
El gato Pérez: vam descriure'l com a "chuleta", fals, orgullós, rencorós, que apunyala per darrera, etc.. Vem fer la hipòtesi que és un empresari ric o un sicari.
Com un puny: vam descriure el sentiment d'anyorança cap a algú i el "tempus fugit".
Nit de Sant Joan: vam descriure l'alegria per l'arribada de l'estiu, la màgia de la nit de Sant Joan, l'aflorament de les emocions, la gresca i xirinola.
Aqui us adjunto els vídeos, en ordre, de les cançons per si les voleu escoltar i veure que us suggereixen:
En segon lloc, vam treballar la descripció a través de la POESIA VISUAL, el màxim exponent d'aquest gènere va ser Joan Brossa, a classe vam fer un passeig visual per la seva obra, aqui us adjunto un exemple, que a mi em va cridar molt l'atenció, dels seus poemes visuals:
En aquest poema descriu a Espanya. País on hi predomina el fútbol i les "sevillanas".
En tercer lloc, vam treballar la descripció a partir d'un CONTE: Abiyoyo explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger). Xesco explica als nens un conte i els fa participar, és un bon exemple per a tots els mestres que haurem d'explicar contes. En un conte treballem la descripció a partir dels trets característics de cada personatge. En Xesco fa servir les repeticions i la onomatopeya tant per fer participar als nens, com per identificar els sorolls de cada personatge. Aquest és en Xesco Boix per saber-ne més feu clic aqui: http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
Per últim, vam treballar el gènere descriptiu a través d'un Vídeo, és a dir, a partir d'un ANUNCI PUBLICITARI: Summercat, Estrella Damm, campanya estiu 2009.
En aquest anunci hi veiem descrita la etapa de la juventut, ens venen la cervesa com un producte relacionat amb els joves. Observem les vacances d'estiu d'uns personatges joves, guapos, alegres, amb ganes de gresca, etc... Totes aquestes característiques estan relacionades amb la juventut, els que més consumeixen cervesa són els joves i és a qui va adreçat l'anunci però també pot anar dirigit a la gent gran i proposar que si beuen aquesta cervesa seran com els joves. Aquest anunci és molt atractiu i jo veient-lo anyoro l'estiu, m'agrada molt aquest anunci i penso que descriu a la perfecció l'estiu ideal i la etapa juvenil.
Després d'haver estudiat la part teòrica del gènere descriptiu vam haver d'elaborar una descripció d'un company de classe, aquesta activitat es va anomenar Qui ets tu? i ara us explico en què va consistir.
APROFUNDIMENT
QUI ETS TU?
En aquesta activitat vam haver de posar en joc la nostra imaginació, primer vam haver de seleccionar un company i elaborar una descripció sobre ell/ella i després, amb una fotografía havíem de descriure a aquest company, és a dir, mitjançant una imatge de quelcom que identifiqués al nostre company i en aquesta imatge hi havia d'aparèixer una frase que alhora descrivís al nostre company . Aquesta imatge la vam exposar en petit grup davant la classe i els altres companys havíen d'endevinar a qui estàvem descrivint.
Jo vaig triar al meu amic Gerard perquè és una persona amb la que vaig connectar molt bé des del primer dia i ens vam fer amics molt ràpid. Vaig fer-li una foto que penso que el descriu bastant bé.
Ara us adjunto la descripció del Gerard i seguidament la imatge:
Qui ets tu?
Aquesta persona, d’ulls foscos i profunds, contagia emoció i alegria a qualsevol que el mira. És una persona molt carinyosa, es fa estimar, i per això, no la vull perdre mai. És una persona verda i transparent. És natural i espontani com la vegetació. També és marró com els troncs dels arbres que ens donen fermesa i seguretat. Té la calidesa de la fusta i la fluïdesa de l’aigua. És també taronja, té la capacitat d’acollir i de donar caliu a tothom que té al seu voltant i de fer que la gent que el rodeja se senti estimada i valorada. És alhora rosa perquè és molt romàntic i sentimental. Pensa que plorar no és signe de debilitat sinó la expressió d’alguna emoció. És negre perquè és elegant i cortès i sap estar a tot arreu. És blanc, ja que, sap quan ha de parlar i quan ha de callar. En definitiva és un príncep blau, no el típic dels contes sinó un príncep blau real. Ell fa que em senti com una princesa i em contagia un somriure inesborrable, per això, li vull donar les gràcies. Ell té la recepta de la felicitat: Improvisa i seràs feliç.
REFLEXIÓ
Penso que haver fet aquesta activitat m'ha servit molt, a primària ens ensenyen a fer descripcions i com a futurs mestres haurem d'ensenyar als nostres alumnes a fer-ne. L'Imma, professora de COED, ens va enfocar com treballar una descripció de manera original i diferent, és a dir, a partir de la pràctica vem estudiar la teoria. Si haig d'explicar algun cop la descripció m'agradaria fer-ho tal de manera original i deixant que els alumnes participin i diguin que els hi suggereix alguna imatge o alguna canço. M'ha agradat molt fer la activitat del Qui ets tu? i penso que ha servit per a coneixer millor a les persones de la classe, ha sigut una activitat molt maca que sempre recordaré.
Després de la lectura del llibre: Com parlar bé en públic, a classe ens vam reunir en petits grups d'unes 5 persones i vam elaborar un decàleg dels punts més importants del llibre, és a dir, consells per a ser bons oradors.
Al meu grup en vam extreure aquests:
1. Hem de portar un guió preparat, tant a nivell mental, com a nivell escrit.
2. Una tècnica per a millorar la pronunciació és la lectura del text amb un llapis creuat als llavis.
3. La importància del llenguatge no-verbal: la mirada, els gestos, etc...
4. La importància de l'humor.
5. La interacció amb el públic.
6. La espontaneïtat.
7. Tenir en compte a qui va dirigit el discurs.
8. Suports visuals com un power point o prezi.
9. La importància de les pauses i els silencis.
10. Estructuració del discurs: introducció, desenvolupament i conclusions.
Totes aquestes estratègies teòriques les vam aplicar a la pràctica en totes les exposicions que hem fet al llarg del curs però especialment les vam haver d'aplicar en les recitacions dels poemes. Una activitat de les que vam fer va ser, en primer lloc, escollir un poema, després preparar-lo i finalment recitar-lo davant de tota la classe. Jo vaig escollir el poema: La poma escollida de Josep Carner.
Aquest és el poema i també us adjunto la meva recitació:
La poma escollida
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
Josep Carner
APROFUNDIMENT
Després d'haver indagat sobre totes les estratègies per fer bones exposicions orals he vist que calia remarcar la importància de la comunicació no verbal. Aquest aspecte l'he treballat a partir d'un article molt interessant que s'anomena Garamàtiques del silenci (SERRANO, S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara llibres).
La comunicació no verbal implica una part molt més eleveda d'aportació informativa que no pas la part que correspon al llenguatge verbal. Amb les cares i tot el cos informem de les nostres aptituds. Comunica bé aquella persona que és capaç de transmetre actituds positives als altres, aquesta persona és empàtica, és a dir, per damunt de tot, sap escoltar bé, de manera íntegra, és a dir, sap escoltar amb les oïdes i amb el cos sencer. En moltes ocasions els signes no verbals substitueixen els verbals, segons l'article el llenguatge verbal representa el 7% i el no verbal el 93% en l'aportació d'informació. Conclueixo que cal acompanyar el llenguatge verbal amb tota l'expressivitat del llenguatge no verbal , ja que, un gest val més que mil paraules.
Finalment, us adjunto dos vídeos molt interessant que ens parlen, en primer lloc, de la importància de la comunicació no verbal i per últim, de la importància de la gesticulació i del significat dels nostres gestos, us animo a veure'ls!
REFLEXIÓ
Penso que treballar de manera teòrica els continguts per a fer bones exposicions orals m'ha servit molt, ja que, són petits trucs fàcils d'aplicar que m'han servit per a fer millors exposicions orals. A la universitat fem moltíssimes exposicions orals que són avaluades amb molta cura, per tant, hem de procurar exposar de la millor manera possible. A l'assignatura de COED hem treballat profundament aquesta competència i l'hem portat a la pràctica. Com a futurs mestres hem de ser bons oradors i adequar els nostres discursos als nostres alumnes i a la universitat ens estem preparan per poder-ho fer de la millor manera possible. Serem mestres molt competents!
La comunicació és l'eina fonamental per a la transmissió d'informació, com a futurs mestres hem d'assolir i dominar una bona competència comunicativa.
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972): "És el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competències configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovadora de motivacions, necessitats i experiències."
La competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, saber-la situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques. Des de ben petits a banda d'aprendre conceptes gramaticals també aprenem els diferents REGISTRES de la llengua, és a dir, l'adequació del llenguatge segons les situacions comunicatives. Per exemple, a una classe de segon de primària no podem parlar amb un registre molt formal perquè els nens no ens entendran i aleshores, el missatge no serà captat pel receptor i la interacció serà fallida.
Els components de la competència comunicativa són els següents:
1. La competència LINGÜÍSTICA O GRAMATICAL: El domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
2. La competència SOCIOLINGÜÍSTICA: Les regles socioculturals d'ús. Hem de tenir en compte els participants, el propòsit de la interacció i les normes i convencions.
3. La competència DISCURSIVA: L'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere.
4. La competència ESTRATÈGICA: L'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per a millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.
Els nostres alumnes de primària hauran d'assloir unes competències comunicatives bàsiques que són les següents:
A)LLEGIR :implica comprendre, a partir de la descodificació de les lletres COMPRENEM allò que està escrit.
Isabel Solé (1982) va estudiar les quatre implicacions que fan adonar-nos que llegir equival a comprendre. Aquestes són les quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu, ja que, qui llegeix ha de construir el significat del text. Aquesta construcció pròpia posa en joc: els coneixements previs del lector, el text i els objectius amb que s'enfronta aquest lector al text.
2. L'objectiu amb el qual llegim el text determina el tipus de lectura, per exemple, llegir el diari de bon matí implica llegir-lo de manera ràpida per assabentar-nos de les noticies més rellevants, en aquest cas fem servir la tècnica de la lectura horitzontal.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text que llegeix. En aquest procés el lector ha de fer-se amb el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transforman els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el text que llegirà, a mesura que va llegint va verificant o refutant les hipòtesis que havia fet. INFERÈNCIA és l'habilitat per comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta del text (a partir del context), no d'alguna paraula en concret sinó d'algun aspecte textual.
B)ESCRIURE: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. En aquest procés s'han d'implicar tres aspectes:
- Aspectes formals
- Aspectes lingüístics
- Aspectes discursius
C)PARLAR: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
D)ESCOLTAR: és comprendre un missatge a partir d'encendre un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciat oralment.
REFLEXIÓ
El llenguatge és el factor que ens diferència de la resta d'éssers vius, és una potencialitat que només tenim les persones i que ens permet comunicar-nos entre nosaltres. Aquest potencial l'hem d'educar i desenvolupar correctament, aquesta és la nostra feina com a mestres. Els mestres hem d'ensenyar als nostres alumnes a parlar, llegir, escriure i escoltar. Com a bons mestres hem de ser paradigmes de bons: oradors, lectors, escriptors i oients. Els nostres alumnes prendran exemple de nosaltres i és bàsic que sapiguem fer-nos entendre. El llenguatge també juga un paper principal en la construcció del nostre pensament, ja que és el suport de la memòria. Ens permet l'expressió lliure i interior, és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. Penso que és imprescindible que dominem la nostra competència comunicativa per així ser bons mestres.
AMPLIACIÓ
El llenguatge és el motor principal de la pedagogia constructivista. El constructivisme és una model pedagògic que proposa la construcció de coneixement a partir de la relació entre les noves aportacions i el que l'alumne ja sap. En aquest model aprenem gràcies a les aportacions dels demés i amb els demés, aprenem en petits grups de treballs on cada alumne fa les seves aportacions i escolta les dels altres, a partir d'aquí generem aprenentatge. Aquest aprenentatge esdevé significatiu per a l'alumne, ja que, es concebut com a subjecte actiu en el seu aprenentatge. El constructivisme dóna molta importància al llenguatge perquè és l'instrument bàsic en les relacions interpersonals. La nostra dimensió social es desenvolupa a través del llenguatge en la interacció comunicativa entre subjectes.
És molt important que eduquem als nostres alumnes desde ben petits a assolir hàbits de lectura, a partir de la lectura desenvolupem moltes potencialitats i ens ajuda a millorar la escriptura, la parla i la comprensió. Llegir ens fa madurar.
Finalment adjunto un vídeo que ens mostra els avantatges de la lectura:
