Les diferències entre el codi oral i l'escrit

Vam dedicar una sessió de COED per a estudiar les diferències entre el codi oral i el codi escrit. Ho vam fer a través de la lectura del fragment d'un llibre : CASSANY,D. (1978). Descriure escriure Barcelona:Ed Empúries(pàgines 29-44) .

La comparació entre el codi oral i el codi escrit es pot fer desde dos punts de vista, he elaborat uns quadres visuals per facilitar la comprensió:

1. CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS: Comparem les situacions de comunicació oral i escrita.

   CODI ORAL	CODI ESCRIT
   Canal AUDITIU	Canal VISUAL
   El receptor percep SUCCESIVAMENT els diversos signes del text.	El receptor percep SIMULTÀNIAMENT els signes del text.
   Comunicació ESPONTÀNIA (podem rectificar però no esborrar).	Comunicació ELABORADA (podem corregir i refer el text)
   Comunicació IMMEDIATA i EFÍMERA.	Comunicació DIFERIDA en el temps i en l’espai i DURADORA.
   Ús de molts CODIS NO VERBALS. 65% importància, en la transmissió de informació, codis no verbals respecte 35% codis verbals.	Ús de pocs codis no verbals, simplement la textura del suport, la disposició del text en l’espai, etc...
   INTERACCIÓ entre subjectes.	NO INTERACCIÓ.
   Importància CONTEXT EXTRALINGÜÍSTIC.	CONTEXT POC IMPORTANT. “l’autor crea el context a mesura que escriu el text” (Byrne, 1979)

   
   
2. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS: Comparem les característiques gramaticals dels textos i els escrits, fan referència al missatge (text) en la comunicació.

• Diferències respecte les propietats textuals: 

	CODI ORAL	CODI ESCRIT
ADEQUACIÓ	Ús freqüent de varietats dialectals que marquen la procedència de l’emissor. Grau de formalitat baix, subjectivitat.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor , ús del gènere estàndard. Grau de formalitat alt, objectivitat.
COHERÈNCIA	Selecció poc rigorosa de la informació, estructura del text oberta (permet interacció).	Selecció  molt precisa de la informació, estructura del text tancada i estereotipada.
COHESIÓ	Ús d’elements paralingüístics i dels codis no verbals i pocs elements gramatical: Ús sobretot de pauses i entonacions. Ús freqüent de referències exofòriques: referides al context (tu, jo, allò...)	Ús d’elements gramaticals (signes de puntuació, sinònims, etc...) i pocs elements paralingüístics. Ús freqüent de referències endofòriques: referides al mateix text (ell, aquell,meu...)

• Diferències respecte els aspectes gramaticals:

  	CODI ORAL	CODI ESCRIT
  FONOLOGIA I GRAFIA	Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, etc..	Gairebé no incorpora cap d’aquestes formes.
  MORFOLOGIA	Ús de solucions poc formals: relatius simples (que), formes verbals simples, etc...	Ús de solucions formals: relatiu compost (el qual), formes verbals formals, etc...
  SINTAXI	Construccions sintàctiques  simples (oracions simples i breus). Ús d’anacoluts i frases inacabades. Ordre variable dels elements de la oració i el·lipsis.	Construccions sintàctiques complexes (oracions subordinades). Ordre estable (subjecte/verb/predicat).
  LÈXIC	Lèxic NO marcat formalment, repetició lèxica, mots jòquer, mots crossa, ús: d’onomatopeies, frases fetes i refranys.  Informalitat.	Lèxic marcat formalment, alta freqüència de mots específics, ús de sinònims per evitar les repeticions. Formalitat.

  
  
  CONCLUSIONS
  - Actualment, amb el gran desenvolupament tecnològic, el codi oral i l'escrit s'han equiparat, per tant, no existeixen situacions de comunicació exclusives en els respectius codis.
  
  - Verba volant scripta manent: Les paraules se les emporta el vent, en canvi els escrits romanen en el temps.
  
  - El codi oral i l'escrit mantenen característiques substancialment diferents i hem de dominar cada codi en el seu context.
  
  COM TREBALLAREM AQUESTS DOS CODIS A L'ESCOLA?
  Treballarem els dos canals amb igual importància, hem d'aprofitar la bona relació entre aquests dos codis i treballar-los de manera interdisciplinar.
  
  
  

  REFLEXIÓ

  Com ja he dit abans penso que és molt important treballar els dos codis, tant l'oral com l'escrit, per igual i donar-los la mateixa importància. A l'escla, normalment treballem més l'escrit i a l'oral li donem poca importància però és primordial aprendre a  parlar bé i penso que s'hauria d'avaluar a l'igual que la comunicació a nivell escrit.

  
  

  
  

  APROFUNDIMENT

  He pensat que una manera de practicar la comunicació oral dels nens, a part de fer-los realitzar exposicions orals  seria apostar pel desenvolupament del pensament divergent, és a dir, partint del punt en que l'alumne és  actiu i constructor del seu propi aprenentatge, hem de deixar participar als alumnes a la classe. El pensament divergent consisteix en que l'alumne pensi diverses respostes a una pregunta. D'aquesta manera tots els alumnes poden participar i iniciem un debat oral a la classe i els mestres hem de fer de moderadors i corregir les errades i reforçar positivament les bones aportacions.

  
  

  He trobat una vinyeta de Tonucci en la qual uns nens fan aportacions a classe i la mestra dirigeix el debat cap on ella vol i talla les ales de la imaginació d'aquests alumnes, és a dir, no potencia el seu pensament diveregnt o lateral, l'activitat que ha proposat aquesta mestra ben dirigida pot ser una manera de practicar el codi oral d'una manera original i entretinguda i si  alhora fem que els alumnes redactin la història treballem també el codi escrit.

  
  

  

  
  

  
  

  
  

  Finalment, m'agradaria acabar mostrant-vos un vídeo que amplia aquesta proposta que he fet per a potenciar el pensament lateral dels alumnes.