La comparació entre el codi oral i el codi escrit es pot fer desde dos punts de vista, he elaborat uns quadres visuals per facilitar la comprensió:
- CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS: Comparem les situacions de comunicació oral i escrita. CODI ORALCODI ESCRITCanal AUDITIUCanal VISUALEl receptor percep SUCCESIVAMENT els diversos signes del text.El receptor percep SIMULTÀNIAMENT els signes del text.Comunicació ESPONTÀNIA (podem rectificar però no esborrar).Comunicació ELABORADA (podem corregir i refer el text)Comunicació IMMEDIATA i EFÍMERA.Comunicació DIFERIDA en el temps i en l’espai i DURADORA.Ús de molts CODIS NO VERBALS.65% importància, en la transmissió de informació, codis no verbals respecte 35% codis verbals.Ús de pocs codis no verbals, simplement la textura del suport, la disposició del text en l’espai, etc...INTERACCIÓ entre subjectes.NO INTERACCIÓ.Importància CONTEXT EXTRALINGÜÍSTIC.CONTEXT POC IMPORTANT. “l’autor crea el context a mesura que escriu el text” (Byrne, 1979)
- CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS: Comparem les característiques gramaticals dels textos i els escrits, fan referència al missatge (text) en la comunicació.
- Diferències respecte les propietats textuals:
CODI ORAL | CODI ESCRIT | |
ADEQUACIÓ | Ús freqüent de varietats dialectals que marquen la procedència de l’emissor. Grau de formalitat baix, subjectivitat. | Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor , ús del gènere estàndard. Grau de formalitat alt, objectivitat. |
COHERÈNCIA | Selecció poc rigorosa de la informació, estructura del text oberta (permet interacció). | Selecció molt precisa de la informació, estructura del text tancada i estereotipada. |
COHESIÓ | Ús d’elements paralingüístics i dels codis no verbals i pocs elements gramatical: Ús sobretot de pauses i entonacions. Ús freqüent de referències exofòriques: referides al context (tu, jo, allò...) | Ús d’elements gramaticals (signes de puntuació, sinònims, etc...) i pocs elements paralingüístics. Ús freqüent de referències endofòriques: referides al mateix text (ell, aquell,meu...) |
- Diferències respecte els aspectes gramaticals:
CODI ORALCODI ESCRITFONOLOGIA I GRAFIAIncorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elisions, etc..Gairebé no incorpora cap d’aquestes formes.MORFOLOGIAÚs de solucions poc formals: relatius simples (que), formes verbals simples, etc...Ús de solucions formals: relatiu compost (el qual), formes verbals formals, etc...SINTAXIConstruccions sintàctiques simples (oracions simples i breus).Ús d’anacoluts i frases inacabades. Ordre variable dels elements de la oració i el·lipsis.Construccions sintàctiques complexes (oracions subordinades).Ordre estable (subjecte/verb/predicat).
LÈXICLèxic NO marcat formalment, repetició lèxica, mots jòquer, mots crossa, ús: d’onomatopeies, frases fetes i refranys. Informalitat.Lèxic marcat formalment, alta freqüència de mots específics, ús de sinònims per evitar les repeticions. Formalitat.
CONCLUSIONS
- Actualment, amb el gran desenvolupament tecnològic, el codi oral i l'escrit s'han equiparat, per tant, no existeixen situacions de comunicació exclusives en els respectius codis.
- Verba volant scripta manent: Les paraules se les emporta el vent, en canvi els escrits romanen en el temps.
- El codi oral i l'escrit mantenen característiques substancialment diferents i hem de dominar cada codi en el seu context.
COM TREBALLAREM AQUESTS DOS CODIS A L'ESCOLA?
Treballarem els dos canals amb igual importància, hem d'aprofitar la bona relació entre aquests dos codis i treballar-los de manera interdisciplinar.
REFLEXIÓCom ja he dit abans penso que és molt important treballar els dos codis, tant l'oral com l'escrit, per igual i donar-los la mateixa importància. A l'escla, normalment treballem més l'escrit i a l'oral li donem poca importància però és primordial aprendre a parlar bé i penso que s'hauria d'avaluar a l'igual que la comunicació a nivell escrit.
APROFUNDIMENTHe pensat que una manera de practicar la comunicació oral dels nens, a part de fer-los realitzar exposicions orals seria apostar pel desenvolupament del pensament divergent, és a dir, partint del punt en que l'alumne és actiu i constructor del seu propi aprenentatge, hem de deixar participar als alumnes a la classe. El pensament divergent consisteix en que l'alumne pensi diverses respostes a una pregunta. D'aquesta manera tots els alumnes poden participar i iniciem un debat oral a la classe i els mestres hem de fer de moderadors i corregir les errades i reforçar positivament les bones aportacions.
He trobat una vinyeta de Tonucci en la qual uns nens fan aportacions a classe i la mestra dirigeix el debat cap on ella vol i talla les ales de la imaginació d'aquests alumnes, és a dir, no potencia el seu pensament diveregnt o lateral, l'activitat que ha proposat aquesta mestra ben dirigida pot ser una manera de practicar el codi oral d'una manera original i entretinguda i si alhora fem que els alumnes redactin la història treballem també el codi escrit.
Finalment, m'agradaria acabar mostrant-vos un vídeo que amplia aquesta proposta que he fet per a potenciar el pensament lateral dels alumnes.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada