La comunicació és l'eina fonamental per a la transmissió d'informació, com a futurs mestres hem d'assolir i dominar una bona competència comunicativa.
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972): "És el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competències configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovadora de motivacions, necessitats i experiències."
La competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, saber-la situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques. Des de ben petits a banda d'aprendre conceptes gramaticals també aprenem els diferents REGISTRES de la llengua, és a dir, l'adequació del llenguatge segons les situacions comunicatives. Per exemple, a una classe de segon de primària no podem parlar amb un registre molt formal perquè els nens no ens entendran i aleshores, el missatge no serà captat pel receptor i la interacció serà fallida.
Els components de la competència comunicativa són els següents:
1. La competència LINGÜÍSTICA O GRAMATICAL: El domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
2. La competència SOCIOLINGÜÍSTICA: Les regles socioculturals d'ús. Hem de tenir en compte els participants, el propòsit de la interacció i les normes i convencions.
3. La competència DISCURSIVA: L'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere.
4. La competència ESTRATÈGICA: L'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no verbal per a millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir.
Els nostres alumnes de primària hauran d'assloir unes competències comunicatives bàsiques que són les següents:
A)LLEGIR :implica comprendre, a partir de la descodificació de les lletres COMPRENEM allò que està escrit.
Isabel Solé (1982) va estudiar les quatre implicacions que fan adonar-nos que llegir equival a comprendre. Aquestes són les quatre implicacions:
1. Llegir és un procés actiu, ja que, qui llegeix ha de construir el significat del text. Aquesta construcció pròpia posa en joc: els coneixements previs del lector, el text i els objectius amb que s'enfronta aquest lector al text.
2. L'objectiu amb el qual llegim el text determina el tipus de lectura, per exemple, llegir el diari de bon matí implica llegir-lo de manera ràpida per assabentar-nos de les noticies més rellevants, en aquest cas fem servir la tècnica de la lectura horitzontal.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text que llegeix. En aquest procés el lector ha de fer-se amb el text relacionant-lo amb allò que ja sap i ha d'adaptar-se al text transforman els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el text que llegirà, a mesura que va llegint va verificant o refutant les hipòtesis que havia fet. INFERÈNCIA és l'habilitat per comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta del text (a partir del context), no d'alguna paraula en concret sinó d'algun aspecte textual.
B)ESCRIURE: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. En aquest procés s'han d'implicar tres aspectes:
- Aspectes formals
- Aspectes lingüístics
- Aspectes discursius
C)PARLAR: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
D)ESCOLTAR: és comprendre un missatge a partir d'encendre un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o d'un discurs pronunciat oralment.
- REFLEXIÓ
El llenguatge és el factor que ens diferència de la resta d'éssers vius, és una potencialitat que només tenim les persones i que ens permet comunicar-nos entre nosaltres. Aquest potencial l'hem d'educar i desenvolupar correctament, aquesta és la nostra feina com a mestres. Els mestres hem d'ensenyar als nostres alumnes a parlar, llegir, escriure i escoltar. Com a bons mestres hem de ser paradigmes de bons: oradors, lectors, escriptors i oients. Els nostres alumnes prendran exemple de nosaltres i és bàsic que sapiguem fer-nos entendre. El llenguatge també juga un paper principal en la construcció del nostre pensament, ja que és el suport de la memòria. Ens permet l'expressió lliure i interior, és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. Penso que és imprescindible que dominem la nostra competència comunicativa per així ser bons mestres.
- AMPLIACIÓ
El llenguatge és el motor principal de la pedagogia constructivista. El constructivisme és una model pedagògic que proposa la construcció de coneixement a partir de la relació entre les noves aportacions i el que l'alumne ja sap. En aquest model aprenem gràcies a les aportacions dels demés i amb els demés, aprenem en petits grups de treballs on cada alumne fa les seves aportacions i escolta les dels altres, a partir d'aquí generem aprenentatge. Aquest aprenentatge esdevé significatiu per a l'alumne, ja que, es concebut com a subjecte actiu en el seu aprenentatge. El constructivisme dóna molta importància al llenguatge perquè és l'instrument bàsic en les relacions interpersonals. La nostra dimensió social es desenvolupa a través del llenguatge en la interacció comunicativa entre subjectes.
És molt important que eduquem als nostres alumnes desde ben petits a assolir hàbits de lectura, a partir de la lectura desenvolupem moltes potencialitats i ens ajuda a millorar la escriptura, la parla i la comprensió. Llegir ens fa madurar.
Finalment adjunto un vídeo que ens mostra els avantatges de la lectura:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada